“Flames de foc surant a l’aigua”

“L'art també és simplement una forma de vida, i sigui quina sigui la vida que un porti, és possible, sense saber-ho, preparar-s'hi.”

R.M. Rilke

Hi ha llocs que t’interpel·len. Llocs que et conviden, exercint una poderosa atracció. Durant més de vint anys, he tornat a l'illa de Menorca amb la meva família per trobar-nos amb la seva potent i prodigiosa naturalesa i també amb els nostres amics.

Recórrer els seus camins i les seves costes desperta els sentits. Moments per prestar atenció, per romandre obert a la importància de les petites coses, als detalls de l'incommensurable. Esdevé així, un temps per a la reflexió, la meditació i el silenci.

El veritable luxe, la gran alegria, és ser-hi. Ser davant de les onades implacables, ser davant els horitzons i els blaus infinits, davant i dins de la llum canviant que et corprèn i les aromes que provenen de tot arreu.

També sento una atracció particular per tots els objectes que el mar, com un avís, un advertiment, fins i tot com una amonestació, ens retorna i diposita en les cales salvatges.

Aquests dos mil cent vit-i-u encenedors, tots sense excepció, van ser trobats i recollits mentre passejava per les cales de la costa nord de l'illa.

M'atrau la bellesa esquerpa d'aquests petits objectes.

La pàtina del temps extraordinària i irrepetible. L'erosió del sol, la sal, l'aigua de mar, la sorra, les roques i el vent ha transformat els encenedors en petites escultures. L'atzar va fer la resta.

Un cop recollits, transportats i classificats, gairebé metòdicament, vaig fotografiar els encenedors a l’estudi, a Barcelona, sense cap punt de referència, zenitalment, sobre un fons de llum.

Aquestes imatges són un cru recordatori dels milions i milions d'aquests dispositius aparentment inofensius i efímers, no biodegradables, que continuen escampats pel planeta. Tenim a l'abast les dades astronòmiques sobre la contaminació global. No hi ha temps per a excuses.

 Carles Roig / març, 2020